#MWC15 – Reflexions a pilota passada

Tot i que aquest any érem escèptics amb el que ens podria oferir l’edició d’enguany del Mobile World Congress, vista la saturació de la indústria, el cert és que segueix essent un vastíssim oasi d’idees on, malgrat hi hagi unes quantes no massa engrescadores –fins i tot en nombre creixent–, sempre n’hi haurà de refrescants i interessants que justifiquin sobradament l’assistència. Fet i fet, el colossal mural d’intercanvi de diferents propostes i reflexions entre també diferents cultures, és enriquidor per sí mateix. Benvinguts a una aproximació personal i subjectiva del que ha estat el Mobile World Congress 2015.

PERE MILLET AGUSTÍ | Barcelona

La primera reflexió personal que fem és que les grans marques, les grans corporacions han estat, en general, decebedores. Si comentàvem l’any passat que el disseny dels nous iPhone havia tendit cap a un cert estil comú de smartphone, ens hem trobat que molts, moltíssims terminals Android han adoptat les formes dels darrers iPhone, dilapidant en dos descarats moviments aproximatius les diferències que hi havia fa un any entre els telèfons dels dos sistemes operatius que acaparen més del 90% del mercat. I les diferències no només s’han trencat en disseny, com ja veurem quan ens toqui analitzar el Galaxy S6. Per posar només dos exemples, Sony no ha presentat res especial i HTC sembla que porti tres anys presentant el mateix terminal. LG presentarà el seu G4 a l’abril o el maig, i ens ha mostrat com a compensació el seu G Flex 2, una evolució intel·ligent que l’allunya una mica de l’extravagància i el situa més a prop del phablet.

I qui ha donat la sorpresa quant als terminals aquest any? Doncs unànimement, Wiko: el fabricant francès ha apostat per unes línies de producte trencadores –uns models finíssims i molt lleugers-, a un preu també trencador, de manera que si han aconseguit superar alguns petits problemes que vam detectar en el seu darrer flagship, els augurem i desitgem un sucós 2015. ZTE i Huawei també han presentat propostes molt i molt interessants, pantalles molt grans –alguna de 6.4 polzades-, ratio de pantalla respecte de vores enorme, i en general acabats molt treballats que ens fan desitjar que acabin aterrant tots ells també per aquí, o que com a mínim tinguem al nostre abast tan preuades obres d’enginyeria. Malauradament, altres empreses xineses a les que val la pena seguir la pista no han tingut representació, com Xiaomi, Meizu o OnePlus.

En quant a altres gammes de producte, ressaltem que hi ha hagut una presència menor de tauletes. I les poques novetats que hem vist en aquest sector, com per exemple la tauleta de Nokia amb Android, també desprenia una forta olor de disseny Apple, tot i que la funcionalitat era prou bona. Panasonic sembla haver trobat, per fi, la fórmula que aconsegueix ajuntar un telèfon intel·ligent i una càmera, amb especificacions, rendiment i disseny capaces de seduir als que cerquin un alt nivell en les dues facetes, a diferència de propostes anteriors on hi havia un cert desequilibri.

En la fina línia que separa la ciència de la ciència ficció, hem trobat amb un dispositiu que permet moure un cotxe amb el pensament, i un reconeixement d’iris experimental però molt eficaç de Fujitsu. D’altra banda, els smartwatches ja no volen diferenciar-se estèticament i la tendència a assemblar-se als rellotges tradicionals en aquesta iteració ha estat força clara.

I ja allunyant-nos de la tecnologia i acostant-nos al terreny més personal o social, podem dir que el nivell d’educació del congressista és alt, respectuós, tolerant –o resignat– a les esperes, i amable en el tracte. Darrere els mostradors ens hem endut alguna sorpresa, amb un parell de susceptibilitats no pròpies de qui t’ensenya el seu producte, i també, en l’altre extrem, gent exquisidament atenta i amable. També hem estat testimonis d’algun cas d’ignorància periodístico-tecnològica extrema, en un congrés on no sembla que pugui haver cabuda per a aquest tipus de perfil. Una certa excessiva informalitat deguda a la inexperiència també es perceptible entre els i les treballadores autòctones que han estat reclutades per esdevenir ganxos comercials –a bon entenedor…

L’organització interna de la cobertura de VaDeJocs d’aquest esdeveniment també ha patit algunes diferències significatives respecte d’anys anteriors. Ara que ja comencem a saber quin què podem esperar en cadascuna de les activitats que s’hi organitzen, podem ser més selectius i assegurar ,sense risc a equivocar-nos, que hi ha material molt interessant en les fires alternatives de diumenge, el ShowStoppers i el MobileFocus, que ja defugim de les conferències en la seva totalitat, i més si són de gurus del sector, i que ens motiva especialment apropar-nos a que les petites empreses innovadores ens expliquin el seu projecte de tu a tu.

Una vegada més, Barcelona s’ha col·lapsat sense pietat, i és que arriba un punt en què senzillament no pot equipar-se una ciutat amb mesures provisionals per poder absorbir aquesta massa ingent de visitants. Es poden posar pegats però indefectiblement hi haurà molèsties, embussos i aglomeracions. I així ha estat, així ho hem patit però així també pensem que compensa tota aquesta mobilització de recursos emprada per tal d’organitzar un any més aquesta fira referència del sector, amb un impacte econòmic enorme, directe i indirecte, a Barcelona. També, com dèiem, hi ajuda l’impecable comportament dels assistents, que pacientment esperen en les aglomeracions durant els trasllats des de o cap al congrés.

Són quatre dies a l’any en què els autòctons semblem forasters a la nostra ciutat, quatre dies en que la Fira de Barcelona és un món apart, o millor dit, una petita representació del món, i un gran núvol d’interferències electromagnètiques, però quatre dies innovadors, esgotadors i reconfortantment cosmopolites.